Lamenten el poc temps que han tingut per preparar els canvis i esperen que
no repercuteixi en les jornades laborals
JOSUÉ GARCIA. Barcelona
La posada en marxa de la sisena hora a gairebé 900 escoles públiques del
país a partir de la setmana que ve porta de cap els equips directius, que
aquests dies intenten quadrar els horaris per aplicar aquesta mesura inclosa
en el Pacte Nacional per a l’Educació. Les principals forces sindicals
ˆUSTEC-STES, CCOO, UGTˆ van criticar ahir que Educació hagi mantingut
l’inici de curs per dimarts que ve, quan només s’ha tingut una setmana per
adaptar les graelles horàries. El més contundent va ser David Medina, de la
UGT, que va assegurar que «existeix un rebuig del professorat envers la
sisena hora, i negar això és negar l’evidència». Els directors creuen que a
una setmana de l’inici del curs es manté la indefinició sobre els continguts
que s’impartiran en aquesta hora.
Abans de l’estiu, els sindicats van emetre un comunicat conjunt en què
criticaven la decisió d’Educació de mantenir l’inici del curs per al dia 12
malgrat la posada en marxa d’una mesura de gran abast com és la sisena hora.
Ara diuen que «es confirma el que temíem», en paraules de Mayte Deagorreta,
de CCOO. Els horaris s’han hagut d’adaptar per fer que els alumnes tinguin
una hora de classe més al dia ˆescurçant el temps per dinar i començant
mitja hora abans o acabant mitja hora més tardˆ i també per aconseguir
aplicar una altra mesura per tal que els mestres tinguin una tarda a la
setmana i dues hores d’un matí lliures.
Totes les forces sindicals consultades coincideixen a dir que hi haurà
precipitació en l’aplicació de la sisena hora. Fonts del sindicat majoritari
en l’ensenyament públic, USTEC-STES, consideren que «el problema no és que
els mestres acabin fent més hores, però com que la sisena hora obliga a
reorganitzar el temps, potser no hi haurà prou temps per fer coses que fan
que la primària vagi bé», deia ahir la portaveu del sindicat, Rosa Cañadell.
El portaveu de la federació d’ensenyament de la UGT, David Medina, apunta
que «els mestres tenen cinc dies per trobar solucions estructurals diferents
a la tradició organitzativa dels últims 30 anys i això és un error greu
perquè la mesura de la sisena hora es pot cremar si els mestres estan
descontents».
Deagorreta també denuncia que han detectat que hi ha un alt nombre de
centres que tenen dificultats afegides a causa de les incorporacions
d’última hora. Els professors interins i substituts van començar a saber
dimecres de la setmana passada el seu destí i segons ella hi ha casos
extrems a les comarques gironines, on els mestres no s’incorporaran als
centres fins al mateix dia d’inici de curs.
L’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA) també
creu que hi ha hagut poc temps de preparació, però es mostra tranquil·la pel
fet que Educació ha complert el seu compromís d’augmentar les plantilles amb
2.800 professors més. El que sí que neguiteja el col·lectiu de directors,
segons explicava la vicepresidenta de l’entitat, Rosa Borràs, és «com
desenvoluparan els centres els continguts de la sisena hora». Educació ha
establert directrius generals, com ara que la sisena hora s’ha de dedicar a
reforçar les competències bàsiques dels alumnes, com ara llengua,
matemàtiques i comprensió lectora ˆde fet, la majoria de les escoles ha
decidit dedicar-ho a reforçar l’anglèsˆ, però Borràs creu que «cal
concretar-les centre a centre».
Fonts del Departament d’Educació van rebatre ahir aquestes crítiques
assegurant que abans de l’estiu es van fer sessions formatives a tot el
territori, a les quals van assistir prop de 2.000 persones, la majoria de
les quals eren directors i caps d’estudi, i en les quals es van concretar
els continguts de la sisena hora i aspectes pràctics, com ara la confecció
d’horaris.
EL PUNT 06-09-06