Des d’AXIA coneixem de primera mà quina és la realitat que es viu als despatxos i als passadissos dels nostres centres educatius. Sentim i compartim el pols del dia a dia. Actualment, la sensació generalitzada de les direccions de l’escola pública a Catalunya és una barreja d’un profund compromís vocacional i un evident esgotament.
Sovint la nostra veu queda silenciada o camuflada, però ha arribat el moment d’explicar clarament a la societat per què és vital l’empoderament de les direccions. Aquesta és la realitat que ens travessa:
1. Solitud i estrès emocional davant d’una pressió desbordant
- Manca de reconeixement: Hi ha una sensació generalitzada de solitud i, fins i tot, de menysteniment cap a la nostra feina. Hem arribat a un punt límit, i per això moltes direccions s’han vist abocades a sumar-se a vagues i mobilitzacions, un fet que històricament no és gens habitual.
- Impacte emocional: Gestionar comunitats enormes (amb desenes de docents, personal d’administració i milers de famílies) té un impacte emocional altíssim. El pitjor mal que patim és l’estrès laboral, conseqüència d’una pressió ambiental constant que genera angoixa.
- El mite de les vacances: Cal desmentir tòpics. Les direccions no tenim dos mesos de vacances. El juliol és un mes d’activitat frenètica (adjudicacions, matrícules, tancament d’horaris) i a finals d’agost ja estem preparant el nou curs.
2. El pes de la burocràcia: Educació o Acció Social?
- Excés de paperassa: La desburocratització és una urgència. Passem el dia fent milers de tràmits i barallant-nos amb aplicacions informàtiques que sovint no funcionen bé o dupliquen la feina.
- Pèrdua del focus pedagògic: A vegades tenim la sensació que som el Departament d’Acció Social i no el d’Educació. Hem passat de liderar projectes a gestionar qüestions vinculades a serveis socials, protocols infinits i requeriments administratius, allunyant-nos de la nostra veritable tasca: el lideratge educatiu.
3. Autonomia i projectes educatius sota amenaça
- Lideratge i perfils: Defensem un model de direccions basat en un projecte educatiu de centre (PEC) aprovat democràticament. Per tirar endavant aquests projectes, els perfils professionals són eines imprescindibles. Estem d’acord que s’han de poder regular i auditar per evitar males praxis, però no podem perdre la capacitat de configurar equips idonis per al nostre projecte pedagògic.
- Inclusió sense recursos: Compartim plenament les reivindicacions sobre la baixada de ràtios i la necessitat d’una escola inclusiva. Ara bé, cal dir-ho clar: la inclusió, tal com s’està aplicant ara mateix i amb molts menys recursos dels que tocarien, no funciona. Aquesta mancança crema els docents, alenteix l’aprenentatge i acaba perjudicant el mateix sistema.
Des de la nova junta d’AXIA, entomem aquestes sensacions no des de la resignació, sinó com un motor de canvi per reimpulsar l’associació. Entenem que sense un lideratge fort, recursos suficients i confiança institucional, no hi ha projecte educatiu sòlid. Estem aquí per ser la vostra veu: independent, exigent i constructiva.