Després de llegir d’analitzar en profunditat la Resolució EDF/570/2026, de 3 de març, de convocatòria del procés d’adjudicació de destinacions provisionals del personal funcionari de carrera, en pràctiques i interí dels cossos docents, en centres i serveis educatius públics dependents del Departament d’Educació i Formació Professional, amb efectes d’1 de setembre de 2026, el passat dimecres 25 de març, com a associació, vam presentar un recurs potestatiu de reposició pel motius principals que a continuació exposem:
- Considerem que no atén a l’esperit i la finalitat de la Llei d’Educació de Catalunya i els diferents decrets que la despleguen. Aquest fet no és menor ja que el mateix Codi Civil, en el seu article 3 determina que les normes s’han d’interpretar, entre d’altres, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquestes.
- Vulnera el principi de jerarquia normativa ja que, per exemple, la Resolució determina que en cap cas es pot proposar personal interí, però en canvi, l’article 122 de la mateixa Llei d’Educació de Catalunya preveu la selecció del personal interí docent i expressament preveu -com no pot ser d’una altra manera- que es faci respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Aquesta previsió normativa està desplegada a l’article 27 del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents.
El recurs potestatiu de reposició és un mecanisme previst a l’article l’article 123 Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i és un recurs que es presenta davant del mateix òrgan que a dictat la Resolució, en aquest cas, per tant, el Director General de Professorat. El termini màxim per dictar i notificar-nos la resolució d’aquest recurs és d’un mes. Passat aquest mes i en funció de la resolució (o de la presumpta desestimació), com a associació valorarem la possibilitat de presentar un nou recurs per via contenciosa-administrativa.
Com a associació volem deixar constància que el que demanem no és res més que aplicar les normes amb rang de llei al nostre sistema educatiu tal i com el legislador les va preveure i es van aprovar, totes elles, normes amb rang de llei que a dia d’avui, continuen plenament vigents perquè cap tribunal les ha anul.lades ni tampoc n’ha anul.lat ni modificat cap dels articles que reclamem que s’apliquin en el nostre recurs.
També volem deixar constància que tant la Llei Educativa de Catalunya com el Decret 39/2014 són normes que han estat sotmesos a diferents recursos (alguns estimats, d’altres desestimats) i hi ha sentències que n’han anul.lat o modificat parcialment o totalment alguns articles, però tant la Llei d’Educació de Catalunya com els diferents decrets que la despleguen són vigents i legals a dia d’avui i, per tant, cal exigir-ne el seu compliment íntegre atentent a l’esperit i a la finalitat amb què es van redactar i aprovar, per ampli consens.