Des de l’Associació de Directius de l’Educació de Catalunya (AXIA), volem fer palès disfuncions organitzatives i de gestió de personal que patim les direccions dels centres educatius, en aquest inici de curs i que impacten directament en la bona planificació del curs i, per tant, en la qualitat educativa. Un altre curs que, malauradament, no començarà amb normalitat. I aquesta vegada no serà, només, a causa de vagues o reivindicacions laborals, sinó per la manca de previsió, de planificació del Departament d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’assignació d’alguns llocs docents.
Per responsabilitat i compromís amb la comunitat educativa, la majoria d’equips directius -tot i ser oficialment període de vacances- ens reincorporem a la feina l’última setmana d’agost. L’objectiu és clar: tenir-ho tot a punt el dia 1 de setembre, quan s’incorpora als centres tot el professorat i resta de personal del centre. Amb l’avançament del calendari escolar ja institucionalitzat, els centres d’infantil, primària, secundaria i FP només disposem de cinc dies hàbils abans de rebre l’alumnat el dia 8. En aquest breu període de temps no ens podem permetre perdre ni un minut per preparar l’inici de les classes amb condicions.
Aquests cinc dies als centres són frenètics: cal acollir el nou professorat, adequar els espais, rebre les noves famílies i alumnes, en molts casos amb una entrevista individualitzada, sobretot a infantil i primària, informar els equips docents de les necessitats educatives dels alumnes, preparar materials, programar les primeres setmanes lectives i coordinar-nos amb serveis externs, especialment els de salut i benestar. És una llista interminable de tasques, tant programades com sobrevingudes, que exigeixen un esforç gran per part de totes les companyes i companys.
Per garantir que aquesta maquinària funcioni a la perfecció els equips directius treballem intensament al juliol, per deixar el màxim de coses planificades i tancades per a l’agost (tot i que la darrera setmana ja estem gestionant tasques diverses). Tanmateix, l’element més crític i decisiu per a l’organització pedagògica del centre és, indiscutiblement, el personal docent i les adjudicacions: és evident que un curs no pot començar bé si el dia 1 de setembre no hi ha tot el professorat i resta de personal al centre educatiu.
I és precisament en aquest punt on, des d’AXIA volem expressar la nostra preocupació i ens veiem amb l’obligació d’exposar les conseqüències directes que aquestes disfuncions tenen sobre els centres i, en darrer terme, sobre l’alumnat.
A finals de juny -després de diversos cursos on el procés es retardava per diversos motius-, vam conèixer el gruix dels docents que formarien part dels nostres claustres. Com a associació de directors agraïm que aquestes adjudicacions s’avancessin el temps respecte cursos anteriors, però lamentem que es fessin les adjudicacions amb algunes dotacions de professorat encara pendents de carregar a les plantilles de centre. Creiem que no es pot parlar de normalitat ni de millora, (més enllà del període temporal amb què s’ha fet), en el sistema d’adjudicacions quan, després de les adjudicacions definitives han aparegut el gran volum de vacants que estan apareixent.
Tal i com passa cada curs, el procediment d’adjudicacions no acaba amb les adjudicacions definitives perquè sempre resten dotacions pendents que s’acaben concretant, sistemàticament, la darrera setmana d’agost a través de tres fases de nomenaments:
- Durant el juliol s’han cobert places de difícil cobertura en dos procediments on només hi ha tingut accés professorat interí: places SIEI, PFI, Batxibac, Serveis Educatius, AIS, IFE… Com a associació vam presentar dos recursos potestatius de reposició (un a la Resolució i un altre a la segona Resolució de modificació de la Resolució) i volem deixar palès que, una vegada oberta l’oferta a personal funcionari i no-cobertes aquestes places, no es va donar opció a cobrir-les abans de les adjudicacions d’estiu amb personal interí, algunes tampoc van sortir a nomenaments d’estiu, i, en canvi, s’han hagut de cobrir amb personal interí i amb el mateix procediment de proposta a posteriori. Això implica un trencament d’equips docents i de continuïtat de professorat amb alumnes que necessiten especialment aquesta continuïtat perquè per unes places que cap funcionari havia demanat, els interins que hi volien tenir continuïtat van ser assignats a altres places a les assignacions del juliol i aquestes vacants s’han hagut de cobrir amb nous professors interins i implica trencar el principi d’estabilitat que marca la mateixa LEC i que és evident que és un dels pilars de la qualitat.
- 26 d’agost: Nomenament de vacants. Constatem que han sortit un volum considerable de vacants i creiem que és imprescindible treballar perquè aquest nombre es redueixi a l’agost i passi a nomenaments d’adjudicacions d’estiu, per avançar tot el procediment i per garantir els principis de funció pública amb la màxima eficiència.
- 27 d’agost: Nomenament a proposta de les direccions (sistema d’entrevistes).
- 28 d’agost: El gruix principal de la resta de nomenaments.
Estem parlant d’un volum molt important de docents, de la incertesa dels docents i de la incertesa de les direccions. Aquestes dates tan tardanes converteixen l’assignació de personal en un moment crític que pot alterar, de la nit al dia, part de la feina pedagògica i organitzativa planificada acuradament durant el juliol, sobretot en aquelles places de determinades especialitats on no s’assigna cap docent per manca de professionals a la borsa.
En aquest context ens trobem amb la gestió poc diligent de la reducció de 2 hores lectives per als majors de 55 anys. La manca de criteris clars i uniformes ha estat flagrant. Una vegada més, ens trobem davant d’una aplicació desigual de la informació i de la norma, segons Servei Territorial. Hi ha zones territorials on s’ha informat que se seguirà el mateix criteri que el curs passat: mitja dotació addicional per cada 3 docents d’una especialitat, o mitja per cada 5 de diferents especialitats, però hi ha centres de determinats Serveis Territorials que encara no tenen cap informació al respecte. Si s’apliquen els criteris del curs passat, en centres petits, això pot suposar mitja o una dotació extra; en centres grans, podem estar parlant de 6 o 7 dotacions de personal. Això són molts professionals i no pot ser que a 1 de setembre, amb l’inici de curs, no s’incorporin als centres amb la resta de professorat.
El problema de base rau en l’aplicació desigual i la manca de coherència segons cada servei territorial. Moltes zones no han rebut aquests criteris. En algunes, l’últim dia de juliol es van comunicar les dotacions que els pertocaven i es va permetre demanar l’especialitat necessària; en d’altres, no els oferien l’opció de triar especialitats diferents de la persona amb reducció; i, el que és més greu, hi ha zones on les direccions encara no saben quines dotacions els pertoquen.
La mateixa aplicació desigual de la norma i el procediment l’estem vivint a nivell de compactacions i de canvis d’especialitat de les reduccions: hi ha Serveis Territorials que ho permeten i d’altres que unilateralment modifiquen l’aplicatiu que ha omplert la direcció. Com a AXIA també volem posar de manifest la nostra queixa per la modificació de característiques substancials (per exemple, la durada o l’especialitat) per part dels Serveis Territorials sense consultar-nos ni tan sols informar-nos, fet que afegeix angoixa i necessitat de revisió constant del que està passant a l’aplicatiu. Fins i tot a les zones on s’han comunicat les dotacions, no s’ha permès compactar-les amb altres mitges jornades existents, ni introduir-les en el procés de nomenaments de finals d’agost, amb l’argument que «encara no s’havia revisat», i que les dotacions informades al juliol poden canviar. Volem recordar que les peticions per a aquesta reducció de jornada es van efectuar entre el 10 i el 14 de juliol, fa un mes i mig. Per tant, no estem parlant d’una situació sobrevinguda o imprevisible, sinó d’una clara manca de diligència i d’anticipació en la gestió.
Quines conseqüències té tot això?
- Molts centres no podem tancar ni planificar definitivament els horaris per a l’1 de setembre.
- Matèries i especialitats amb dèficit de personal a les borses poden quedar sense docent durant un període prolongat.
- La impossibilitat de compactar les mitges jornades derivades de la reducció de majors de 55 anys amb altres reduccions preexistents tensionarà enormement les borses de treball. Ens trobarem amb un nombre molt superior de docents als centres, però amb horaris reduïts i fragmentats, dificultant enormement la coordinació i la cohesió pedagògica.
- Milers d’equips directius iniciem el curs sota una pressió i estrès inacceptables, veient-nos forçats a entomar processos de selecció i gestió de personal a contrarellotge, sense la calma, l’anàlisi i el rigor que exigeix la creació d’equips sòlids i estables.
A aquest escenari cal sumar-hi altres incidències recents que agreugen la situació. D’una banda, les caigudes tècniques a l’aplicatiu d’adjudicacions a proposta, que van escurçar tres hores d’un procés ja de per si estressant, on les direccions sovint han de realitzar desenes d’entrevistes en un marge de temps limitadíssim (des de les 15h d’un dimecres d’agost fins a les 11h de l’endemà).
D’altra banda, la sorpresa majúscula per als centres participants en el programa Florence, als quals se’ls ha comunicat -un 27 d’agost al migdia, després que algunes places ja estiguessin adjudicades i amb els horaris ja tancats- que la dotació addicional només està garantida fins al 31 de desembre. Una decisió comunicada tard i malament que afegeix neguit i incertesa als docents d’aquestes places i a les direccions.
Finalment, constatem la incoherència de retardar l’assignació de totes les matrícules fora de termini fins a la primera setmana de setembre. Hauria estat molt més eficient i lògic fer una primera fase d’assignació al juliol i una segona al setembre. Moltes d’aquestes noves matrícules impliquen necessàriament desdoblaments de grups i augments de la dotació de personal que, en aquests moments difícilment es podran integrar i aprofitar amb la mateixa eficàcia que si s’hagués planificat amb temps.
Podem continuar enumerant desenes de petites incidències i retards que converteixen la gestió diària en una cursa d’obstacles. La suma de totes aquestes disfuncions fa que un centre educatiu, tant pel que fa a la gestió de personal com en termes generals, no pugui iniciar el curs amb la normalitat exigible.
Qualsevol professional de l’educació sap que la veritable «normalitat» a les aules s’assoleix ben entrat el curs. La gran promesa que justificava l’avançament del calendari escolar era, precisament, que els centres coneixerien amb exactitud i certesa la seva plantilla al mes de juliol. A l’hora de la veritat, això ha quedat en el que és: una simple promesa.
Des d’AXIA reclamem una vegada més a l’administració educativa que escolti les direccions, que planifiqui amb antelació necessària i faci cas els qui fem mans i màgiques perquè el curs pugui iniciar-se amb la desitjada normalitat.